ANÀLISI DEL LLOC
Dins de la xarxa de carrers i vials que donen accés al mar, el Carrer de la Punta d’en Blanc forma part d’una anella que penja de l’extrem sud de l’autovia de Palafrugell, entre Llafranc i Calella i està formada pels carrers de Lluís Marquès i Carbó (baixada de Llafranc), Passeig de la Torre, Lluís Santàngel i el carrer de la Punta d’en Blanc. D’aquesta anella pengen també dues petites zones de vianants amb accés de vehicles limitat als veïns. Una es situa a Llafranc damunt de les escales de Garbí i l’altre a Calella, entre la Torre i La Marineda. Aquestes dues zones de vianants es comuniquen a través del camí de Ronda que alhora dóna l’accés a les roques i la mar.
El disseny del carrer de la Punta d’en Blanc, basant-se amb la jerarquia de vials i espais de circulació de vianants que van des de l’autovia fins al camí de ronda, haurà de resoldre la trobada de voreres, aparcaments, guals, arbrat existent, topografia, serveis i resoldre totes les patologies que presenta la configuració actual i que es resumeixen a continuació:
Paviments ceràmics degradats i de mides diferents
Arrels d’arbres superficials (nivell de la roca molt superficial)
Relació inadequada dels guals amb voreres.
Excessiva pendent del Carrer Pere III
Erosió del carrer per l'aigua de pluja
(cal un estudi de les escorrenties i evacuacions d’aigües de pluja en els dos sentits de les pendents)
Necessitat de resoldre els aparcaments sense perdre de vista l’aspecte d’espai privilegiat de Passeig- Saló (Estudi paisatgístic i d’enjardinament que contempli l’estudi de visuals)
PROPOSTA
Com a resultat del treball d’anàlisi i de l’experiència en obres similars, es fa una proposta prèvia consistent en tractar el Carrer de la Punta d’en Blanc com un vial d’accés a la costa i d’aparcament de vehicles amb una limitació de la velocitat del trànsit inferior als 30 km/hora. El control passiu de la velocitat s’estableix amb l’estretor (més visual que real) de pas de vehicles definida per dues bandes d’encintat paral·leles separades 300 cm tot i que el pas real serà de 350 cm tal i com defineix el codi tècnic per a vials d’aquesta naturalesa (SI5 Art. 1). També es construeix un pas a nivell establint dos girs del carrer de característiques similars a l’existent al Carrer del Terme de Palafrugell i que serveix per resoldre els canvis de rasant entre els interiors de garatges iguals d’accés de els finques veïnes en relació amb la vorera. S’aprofitarà la major amplada de la vorera en aquesta zona per realitzar un enjardinament que delimiti els espais de gual i els trams de rampa necessaris entre garatge i vial. Es dóna la casualitat que aquest problema de rasants apareix aproximadament en el punt mig de la secció longitudinal del carrer, molt a prop del canvi de rasant i per això es pot aprofitar aquest eixamplament de vorera per situar-hi elements de mobiliari urbà (bancs, papereres) i reforçar el nivell d’il·luminació. La secció transversal del carrer serà asimètrica, situant a la banda de ponent els aparcaments en bateria de motos i cotxes de fins a 5 x 2, 5 metres sota els pins existents dels que s’haurà de valorar la seva conservació i replantació. A la banda de llevant es proposa una vorera de 3 m d’amplada que enllaça visualment amb el mar. Aquesta solució asimètrica permet que la vorera de major amplada enllaci directament amb els paviments de la xarxa de carrers de vianants amb que està connectat al llarg del seu recorregut. Caldrà estudiar bé el tipus de materials de pavimentació per trobar un acord entre els que ja existeixen i són tan diferents als extrems de Llafranc i Calella. Caldrà pensar amb materials que puguin suportar la forta erosió marina, flexibles per suportar les deformacions del sòl (presència d’arrels), fàcilment reparables soferts pel desgast del pas de vehicles, antilliscants i que al mateix temps siguin amables d’acord amb la naturalesa de passeig enmig de pins i natura que es pretén donar a aquest carrer.
En aquesta fase d’avantprojecte proposem l’ús de panot enjardinat tipus “llosa illa” a les zones d’aparcament de vehicles i motos del carrer de la Punta d’en Blanc i que es podria estendre a altres carrers d’aquest projecte. Aquest tipus de paviment donarà una visió menys urbana, menys “dura” del carrer sobretot durant els mesos de temporada baixa quan no hi aparca gairebé ningú. Aquest paviment enjardinat enllaça amb les tanques enjardinades de les finques amb uns marges també enjardinats que s’adapten a la topografia existent. Tot això permet que l’ample de la vorera que enfila el mar sigui de tres metres i pugui contenir còmodament els elements d’ enllumenat, aparcament de bicicletes, bancs, papereres, cartells i en general tots els elements de mobiliari urbà necessaris sense interferir en el seu caràcter d’avinguda de vianants ni en la seva enfilada.
Serà molt important l’estudi de desguassos, posició de reixes, buneres i enllaç amb la xarxa d’abocament d’aigües de pluja.
La pendent excessiva del Carrer Pere III es pot suavitzar portant a terme un rebaix de la part central que garanteixi la seva accessibilitat (amplada no inferior a 350cm) deixant la roca que quedi com aflorament visible i enjardinant discretament la resta de carrer per pautar un ordre en els aparcaments ocasionals de vehicles. No es considera necessari establir una diferència en el tractament de paviments en les zones de vianants ni tan sols la construcció de voreres.
L’enllaç del Carrer Miquel Santàngel amb el Passeig de la Torre mereix un tractament especial tot i que queda fora de l’àmbit, per això s’incorporarà una solució de pavimentació de l’encreuament que tindrà com finalitat la pacificació de les velocitats, la millora ambiental d’aquest espai i completar visualment l’anella de circulacions on estem donant voltes.
Palafrugell, Novembre de 2009
Comments